lunes, 27 de septiembre de 2010
12 de Octubre, nada que celebrar.
El día 12 de Octubre la oligarquía y los sectores más reaccionarios de la sociedad española celebran año tras año la fiesta de la Patria, la fiesta de la Raza. Esta celebración tiene un marcado contenido político que hace de la fecha un día en el que manifestar públicamente la añoranza de un supuesto pasado de glorias imperiales.
El conjunto de los trabajadores y las capas populares de la sociedad no tenemos nada que celebrar el 12 de Octubre. El Imperio Español solo significó sufrimiento y muerte, tanto para los pueblos del actual Estado Español como para los diferentes pueblos americanos. En primer lugar, la ocupación española de América, la masacre de millones de personas y el sometimiento de muchos más con el fin de implantar un expolio sistemático y brutal de los recursos naturales del continente que a día de hoy, con formas diferentes (a través de la dominación económica ejercida a través de las grandes multinacionales), aún sigue presente, y es el responsable de miles de muertes al año y de la situación de miseria en la que viven millones de trabajadores latinoamericanos. El yugo que la oligarquía española impuso a los pueblos indígenas fue también brutal y desastroso para los pueblos de la península ibérica, que por un lado sufrían una explotación desmedida para asegurar recursos económicos para las expediciones, y que por otro, eran los que engrosaban las filas de los ejércitos con millones de jóvenes que murieron para enriquecer a un puñado de nobles que nunca pisaron América.
El 12 de Octubre no solo es el día elegido por el Estado Español como fecha para la exaltación de un patrioterismo que se asienta sobre la sangre, la dominación y el expolio de los pueblos, sino que también es el día en el que la extrema derecha sale a las calles por todo el Estado para realizar actos racistas, en los que se culpa a los trabajadores inmigrantes de la degradada situación socio-económica en la que nos encontramos. La profunda crisis que sufre el capitalismo está dando alas a la demagogia fascista en toda Europa, cuyo objetivo es enfrentar a los trabajadores, entre nativos e inmigrantes para desviar su atención y para hacer que los verdaderos culpables de esta situación, los empresarios y los estados, es decir, el sistema capitalista no sea el objetivo de su justa rabia.
En este contexto los diferentes estados de la Unión Europea lejos de atajar el problema del racismo lo potencian diariamente con políticas que reducen el gasto social (mientras regalan a la banca ingentes cantidades de dinero), con reformas laborales que privan de derechos a los trabajadores y facilitan su explotación por parte de los empresarios, con el acoso y la persecución de los movimientos políticos y sociales contrarios al sistema, con instituciones judiciales que dotan de impunidad a los fascistas que pueden exaltar el racismo e incitar al odio públicamente, impunidad que se desvela de forma particularmente desagradable en el caso de las frecuentes agresiones que protagonizan cada vez con mayor frecuencia. Uno de los puntales de estas políticas es la criminalización de la población inmigrante con políticas descaradamente racistas y xenófobas, buen ejemplo de las cuales es la reciente expulsión de romaníes por parte del gobierno Francés. En el caso del Estado español no podemos dejar de denunciar una política de inmigración (que han aplicado todos los gobiernos desde la llamada “Transición democrática”) extremadamente represiva y violenta, cuyo máximo exponente son los Centros de Internamiento de Extranjeros. Estos centros son campos de concentración para inmigrantes en medio de nuestras ciudades en los cuales cientos de personas son hacinadas mientras se prepara su expulsión, y que durante la espera son sometidos a multitud de vejaciones, violaciones sexuales y torturas.
En Valencia llevamos años aguantando los desfiles del partido fascista España2000 cada 12 de Octubre, y consideramos que es el momento de salir a la calle y demostrar que hay una alternativa a la dominación de los pueblos por parte de las multinacionales, a las políticas anti populares de los gobiernos y a la demagogia racista que enarbolan los partidos fascistas y que es tolerada por los grandes partidos que se autodenominan democráticos, el sistema judicial y los medios de comunicación oficiales.
Consideramos que los pueblos tienen que construir libremente y sin injerencias de ningún tipo su futuro, que el expolio y la dominación imperialista debe ser combatida hasta que desaparezca. Las razas no existen, las únicas barreras que nos separan de forma real son las clases sociales. Hay personas que trabajan y crean riqueza y otras que viven como parásitos del trabajo ajeno. Los trabajadores, independientemente de nuestra etnia o nacionalidad debemos unirnos para acabar con la explotación a la que somos sometidos por parte del sistema.
La lucha constante y organizada, contra el imperialismo y el sistema es el único camino, y la solidaridad entre los pueblos nuestra herramienta para construir la alternativa
12 de Octubre, nada que celebrar.
Contra el imperialismo y el racismo, solidaridad y lucha de los pueblos.
- Valencia Antifascista -
Valencià
El conjunt dels treballadors i treballadores i les capes populars de la societat no tenim res a celebrar el 12 d'Octubre. L'Imperi Espanyol solament va significar sofriment i mort, tant per als pobles de l'actual Estat Espanyol com per als diferents pobles americans. En primer lloc, l'ocupació espanyola d'Amèrica, la massacre de milions de persones i la submissió de molts més amb la finalitat d'implantar un espoli sistemàtic i brutal dels recursos naturals del continent que a dia d'avui, amb formes diferents (a través de la dominació econòmica exercida a través de les grans multinacionals), encara segueix present, i és el responsable de milers de morts a l'any i de la situació de misèria en la qual viuen milions de treballadors llatinoamericans. El jou que l'oligarquia espanyola va imposar als pobles indígenes va ser també brutal i desastrós per als pobles de la península ibèrica, que d'una banda patien una explotació desmesurada per a assegurar recursos econòmics per a les expedicions, i que per una altra, eren els quals engrossien les files dels exèrcits amb milions de joves que van morir per a enriquir a un grapat de nobles que mai van trepitjar Amèrica.
El 12 d'Octubre no solament és el dia triat per l'Estat Espanyol com data per a l'exaltació d'un patrioterisme que s'assenta sobre la sang, la dominació i l'espoli dels pobles, sinó que també és el dia en el qual l'extrema dreta ix als carrers per tot l'Estat per a realitzar actes racistes, en els quals es culpa als treballadors immigrants de la degradada situació soci-econòmica en la qual ens trobem. La profunda crisi que pateix el capitalisme està donant ales a la demagògia feixista en tota Europa, l'objectiu de la qual és enfrontar als treballadors, entre nadius i immigrants per a desviar la seua atenció i per a fer que els veritables culpables d'aquesta situació, els empresaris i els estats, és a dir, el sistema capitalista no siga l'objectiu de la seua justa ràbia.
En aquest context els diferents estats de la Unió Europea lluny d'atallar el problema del racisme ho potencien diàriament amb polítiques que redueixen la despesa social (mentre regalen a la banca ingents quantitats de diners), amb reformes laborals que priven de drets als treballadors i faciliten la seua explotació per part dels empresaris, amb l'assetjament i la persecució dels moviments polítics i socials contraris al sistema, amb institucions judicials que doten d'impunitat als feixistes que poden exaltar el racisme i incitar a l'odi públicament, impunitat que es desvetlla de forma particularment desagradable en el cas de les freqüents agressions que protagonitzen cada vegada amb major freqüència. Un dels puntals d'aquestes polítiques és la criminalització de la població immigrant amb polítiques descaradament racistes i xenòfobes, bon exemple de les quals és la recent expulsió de romanesos per part del govern Francès. En el cas de l'Estat espanyol no podem deixar de denunciar una política d'immigració (que han aplicat tots els governs des de l’anomenada “Transició democràtica”) extremadament repressiva i violenta, el màxim exponent de la qual són els Centres d'Internament d'Estrangers. Aquests centres són camps de concentració per a immigrants enmig de les nostres ciutats en els quals centenars de persones són amuntegades mentre es prepara la seua expulsió, i que durant l'espera són sotmesos a multitud de vexacions, violacions sexuals i tortures.
En València duem anys aguantant les desfilades del partit feixista Espanya2000 cada 12 d'Octubre, i vam considerar que és el moment d'eixir al carrer i demostrar que hi ha una alternativa a la dominació dels pobles per part de les multinacionals, a les polítiques anti populars dels governs i a la demagògia racista que enarboren els partits feixistes i que és tolerada pels grans partits que s’autodenominen democràtics, el sistema judicial i els mitjans de comunicació oficials.
Considerem que els pobles han de construir lliurement i sense ingerències de cap tipus el seu futur, que l'espoli i la dominació imperialista ha de ser combatuda fins que desaparega. Les races no existeixen, les úniques barreres que ens separen de forma real són les classes socials. Hi ha persones que treballen i creen riquesa i altres que viuen com paràsits del treball aliè. Els treballadors i les treballadores, independentment de la nostra ètnia o nacionalitat hem d'unir-nos per a acabar amb l'explotació a la qual som sotmesos per part del sistema.
La lluita constant i organitzada, contra l'imperialisme i el sistema és l'únic camí, i la solidaritat entre els pobles la nostra eina per a construir l'alternativa.
12 d'Octubre, res a celebrar.
Contra l'imperialisme i el racisme, solidaritat i lluita dels pobles.
- València Antifeixista -
Valencià
12 d'Octubre, res a celebrar.
El dia 12 d'Octubre l'oligarquia i els sectors més reaccionaris de la societat espanyola celebren any rere any la festa de la Pàtria, la festa de la Raça. Aquesta celebració té un marcat contingut polític que fa de la data un dia en el qual manifestar públicament l'enyorança d'un supòsit passat de glòries imperials.
El conjunt dels treballadors i treballadores i les capes populars de la societat no tenim res a celebrar el 12 d'Octubre. L'Imperi Espanyol solament va significar sofriment i mort, tant per als pobles de l'actual Estat Espanyol com per als diferents pobles americans. En primer lloc, l'ocupació espanyola d'Amèrica, la massacre de milions de persones i la submissió de molts més amb la finalitat d'implantar un espoli sistemàtic i brutal dels recursos naturals del continent que a dia d'avui, amb formes diferents (a través de la dominació econòmica exercida a través de les grans multinacionals), encara segueix present, i és el responsable de milers de morts a l'any i de la situació de misèria en la qual viuen milions de treballadors llatinoamericans. El jou que l'oligarquia espanyola va imposar als pobles indígenes va ser també brutal i desastrós per als pobles de la península ibèrica, que d'una banda patien una explotació desmesurada per a assegurar recursos econòmics per a les expedicions, i que per una altra, eren els quals engrossien les files dels exèrcits amb milions de joves que van morir per a enriquir a un grapat de nobles que mai van trepitjar Amèrica.
El 12 d'Octubre no solament és el dia triat per l'Estat Espanyol com data per a l'exaltació d'un patrioterisme que s'assenta sobre la sang, la dominació i l'espoli dels pobles, sinó que també és el dia en el qual l'extrema dreta ix als carrers per tot l'Estat per a realitzar actes racistes, en els quals es culpa als treballadors immigrants de la degradada situació soci-econòmica en la qual ens trobem. La profunda crisi que pateix el capitalisme està donant ales a la demagògia feixista en tota Europa, l'objectiu de la qual és enfrontar als treballadors, entre nadius i immigrants per a desviar la seua atenció i per a fer que els veritables culpables d'aquesta situació, els empresaris i els estats, és a dir, el sistema capitalista no siga l'objectiu de la seua justa ràbia.
En aquest context els diferents estats de la Unió Europea lluny d'atallar el problema del racisme ho potencien diàriament amb polítiques que redueixen la despesa social (mentre regalen a la banca ingents quantitats de diners), amb reformes laborals que priven de drets als treballadors i faciliten la seua explotació per part dels empresaris, amb l'assetjament i la persecució dels moviments polítics i socials contraris al sistema, amb institucions judicials que doten d'impunitat als feixistes que poden exaltar el racisme i incitar a l'odi públicament, impunitat que es desvetlla de forma particularment desagradable en el cas de les freqüents agressions que protagonitzen cada vegada amb major freqüència. Un dels puntals d'aquestes polítiques és la criminalització de la població immigrant amb polítiques descaradament racistes i xenòfobes, bon exemple de les quals és la recent expulsió de romanesos per part del govern Francès. En el cas de l'Estat espanyol no podem deixar de denunciar una política d'immigració (que han aplicat tots els governs des de l’anomenada “Transició democràtica”) extremadament repressiva i violenta, el màxim exponent de la qual són els Centres d'Internament d'Estrangers. Aquests centres són camps de concentració per a immigrants enmig de les nostres ciutats en els quals centenars de persones són amuntegades mentre es prepara la seua expulsió, i que durant l'espera són sotmesos a multitud de vexacions, violacions sexuals i tortures.
En València duem anys aguantant les desfilades del partit feixista Espanya2000 cada 12 d'Octubre, i vam considerar que és el moment d'eixir al carrer i demostrar que hi ha una alternativa a la dominació dels pobles per part de les multinacionals, a les polítiques anti populars dels governs i a la demagògia racista que enarboren els partits feixistes i que és tolerada pels grans partits que s’autodenominen democràtics, el sistema judicial i els mitjans de comunicació oficials.
Considerem que els pobles han de construir lliurement i sense ingerències de cap tipus el seu futur, que l'espoli i la dominació imperialista ha de ser combatuda fins que desaparega. Les races no existeixen, les úniques barreres que ens separen de forma real són les classes socials. Hi ha persones que treballen i creen riquesa i altres que viuen com paràsits del treball aliè. Els treballadors i les treballadores, independentment de la nostra ètnia o nacionalitat hem d'unir-nos per a acabar amb l'explotació a la qual som sotmesos per part del sistema.
La lluita constant i organitzada, contra l'imperialisme i el sistema és l'únic camí, i la solidaritat entre els pobles la nostra eina per a construir l'alternativa.
12 d'Octubre, res a celebrar.
Contra l'imperialisme i el racisme, solidaritat i lluita dels pobles.
- València Antifeixista -
Suscribirse a:
Entradas (Atom)